lunes, julio 09, 2007

LA RELATIVITAT

Fa dies que tinc el cap ple de cosetes que hem diuen que el diàleg no es precisament el que més regna en el mon de l’escalada, i ara vaig a deixar-les anar:

Primer acte:
El fet de trobar un totxo“entre comentes” (ja que el totxo esta en aquest lloc des de temps immemorables) i començar a obrir vies a la nostra bola, fer el camí que ens doni la gana i tallar el que ens sembli, i ara van les preguntes.

1 Podem dir que es nostre? (no vull que ningú equipi res fins que jo ho fongui tot. etc).

2 Podem equipar com ens doni la gana? Els anclatges els poso com en don la gana, etc).

3 Podem amagar la informació per tal de només anar-hi nosaltres o qui nosaltres vulguem?. Ara be jo si puc anar als sectors dels que comparteixen la informació, no?.

4 Tenim certa responsabilitat envers als demes del nostre comportament? (jo provo la via mil vegades en tope rope, ja sé com es fa el pas i per tant puc fer un “aleje” de la “muerte”.

Reflexió en veu alta.
Ja que crec que es un (Crucix de Cablix) meu, deixo aquesta entrada per veure si entre tots fem una aportació amb raonaments coherents i defenent les diferents postures (qui les tingui).
M’agradaria no crear mal interpretacions, només tinc la intenció de generar un diàleg amb aportacions de debat i diferenciacions que passen a tot arreu però molt a la nostre comarca. Tampoc es la meva intenció generar conflicte, mes aviat generar diàleg i que tothom digui el que pensa.

12 comentarios:

mimari dijo...

Encara que no regni en l'escalada,el diàleg, sempre és interessant. Respecte al primer acte: 1 podem dir que el totxo és nostre, 2 podem equiparlo com ens doni la gana, 3 podem amagar la informació i 4 provar la via mil vegades en tope rope. Tot aixó no serà res més que el reflexe de com som, no actuem perque sí. Les coses que fem, com les fem i quan les fem no deixen de ser un reflexe del que som. Si ja ens està bé doncs apa maco endavant, però de tant en tant una reflexió no està de més. Massa vegades només ens veiem el propi melic i està be que algú proposi diàlegs d'aquest tipus per fer-nos veure que la nostra actuació SI QUE TE responsabilitat envers els demés i el medi en el que vivim.

VesK20 dijo...

T'ajuntas con malas persones i ja ves lo q te passa. Tu mujer me matarà (q li has fet al "s ktx"
;-)).
I com q l'aigua no m'arruga, allà voy!

1.- El totxo es de tu p.. madre. Altres SEGUR l'han vist abans. Les linies (que no VIES) poden ser d'un: La imaginació d'un itinerari. I prou, BOU!

2.- La gent no equipa com li dona la gana. NO EN SAP MES, cunyao!! (o en sap massa, de tot hi ha)

3.- Es diferent AMAGAR que NO PUBLICAR. Suposo que et refereixes al rollo "te lo digo PERO NO SE LO DIGAS A NADIE`, porlagloriadetupadre!!!).
D'aquest en hi han 2 tipus:
Com deia el YAL OSÉ, quien + pia, + amaga.
L'altre tipus és de "l'ermità poruc"
Cap dels dos, però, es conscient de que SI escala ES per que ha tingut informació d'altres

4.- Parlem que n'es conscient del que fa (això no sempre passa).
Es diferent obrir una via amb els referents propis que pensant cap els demés (aqui la penya se va a jinyar que te cagas!!!). En aquest cas ets molt pobre (kurt de gambals).
Altre cosa es que la teva "filosofia" està sols en el teu cap i vols que se t'accepti TAL COM ETS. ... Deixa constància al menys, no sigui que algú es faci mal.
Tampoc es defendible que una via o sector ha d'estar PER C... equipada des d'un punt "comercial" (accessible a tothom). Això entra dins del criteri personal.
Cadascú sap per QUÉ equipa una via i que vol aconseguir: un "ego" propi, una contribució, un toc de mala llet, un fer el "notas".

Com diu el mimari aquest, Apa maco tu i la teva tonteria. Jo no em veig en criteri suficient per a dir JO tinc la veritat absoluta. Ni jo ni ningú pot tenir aquest criteri.

Segurament per equipar s'hauria de pasar per un codi odontologic prèviament consensuat per la comunitat per a tenir dret a equipar. Però això, fer-ho be, és molt difícil.

Moi indiqué!

Birdio dijo...

Yo, el otro dia paseando, me encontré con este secretivo:

http://picasaweb.google.es/sesprespoc/7I8TresPonts?authkey=VBoLEYWIwrM

Me lo quedo yo?
Lo comparto?
Le digo a los que equipan ahí que los he descubierto?
Me llevo la estática y el par de vias que hay montadas?

Que me aconseja Doctor?

Alnomar dijo...

Aporto la meva opinió pel debat:
1. El totxo és teu si ets el propietari de la finca, sinó només l’has equipat
2. Dono per suposat que qui equipa ho fa amb un criteri (no fer-se mal ell i els altres a l ‘escalar la via després) i crec que els col•loca on creu que són més adients (idiota seria si els col•loca allà només per putejar-me, i no crec que els gabatxo deixis els alejes per putejar-se el uns al altres)
3. Estem en un país “lliure” cadascú diu i deixa de dir el que vol, ara bé si vaig caminant i trobo un sector equipat puc anar a escalar i dir-li a qui vulgui que és la canya.(auest és el teu debat ara birdio)
4. De la mateixa manera que els altres han de tenir cap a nosaltres (que no posin una txapa de més o Tallin un canto pq els hi sembla que és millor. Si té l’aleje de la muerte és provable que la via no es repeteixi molt i acabi bruta i sense fer-se)

KTX dijo...

Birdio:
No te lo quedes que yo lo vi desde la carretera y es mio.
Si lo compartes teien que ser conmigo.
No le digas nada a nadie que pinta muy bien y tu i yo nos aremos ricos.
No toques nada que su amo es de los que tiene mala ostia i poca paciencia.
Paciente ten paciencia.

KTX dijo...

mimari, cuanta rao tens.

K. dijo...

1 Podem dir que es nostre? (no vull que ningú equipi res fins que jo ho fongui tot. etc).

No, es clar que no.

2 Podem equipar com ens doni la gana? Els anclatges els poso com en don la gana, etc).

Jo diría que sí, pero es una pena que encara tanta gent trobi que es interessant poguer-se obrir la closca en un toxto de 15 metres.

Quina cosa més poc heroïca! :)

3 Podem amagar la informació per tal de només anar-hi nosaltres o qui nosaltres vulguem?. Ara be jo si puc anar als sectors dels que comparteixen la informació, no?.

Podem no compartir la informació que tenim. Es el nostre dret com a persones egoistes que som.

Pero no podem evitar que altres ho facin si volen. Impedir això ja ratllaría lo delictiu (i tot i així molta gent ho intenta i sovint ho logra...)

4 Tenim certa responsabilitat envers als demes del nostre comportament? (jo provo la via mil vegades en tope rope, ja sé com es fa el pas i per tant puc fer un “aleje” de la “muerte”.

Hi han alejes i alejes. Si et pots fer mal de veritat, tard o d'hora un jutge fallarà dient que la culpa es de l'equipador i que te responsabilitats civils

Y sino, tiempo al tiempo. ¡Yo ya lo dije aquí en el 2.007! :)

Anónimo dijo...

Hola Catx,
Aprofitant el tema d'equipament et vull demanar si saps res d'una via que hi ha a Font Freda 1. Està situada a la cara contrària de les vies del llibre i a sobre el caminet pendent avall. Només n'hi ha una.
Gràcies i endavant.

Ernest

TR dijo...

iep KAtx

JO voto pelq ue diu la Mimari.

HI ha un dichu que diu "prefiero morir de pie que vivir de rodillas"..jo diria " prefiero vivir de pie i que me inviten a birras".

CXAl fer el que un creu correcte, i la penya i l'història ja s'encarreguen de posar-ho tot a lloc...

Salut

Oriol

KTX dijo...

Hola Ernest, sorri, he estat una mica “liat”. La via que demanes la vaig equipar jo, ja fa dies, i surt “durilla”. El sector te possibilitats futuristes. Apa, salut i a tibar-li.

PAJARRAK dijo...

Eres un VAGO

KTX dijo...

Eh pajarrak, sin estresar que tengo el síndrome post vacacional y no tengo ganas de na. En breve piare la crónica de las vacaciones.
Hoy por la tarde Can Dubtes